Més de cinquanta anys del Premi Iluro

La primera nota documental sobre el Premi Iluro es remunta al 27 d’abril de 1959, quan la comissió encarregada de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Mataró, acordà de proposar a la junta de govern la convocatòria de “un certamen de monografias locales o comarcales con un premio de 5.000 ptas. facultando a la ponencia de Obras Culturales la redacción de las oportunas bases y cuyo trabajo premiado sería publicado por cuenta de la propia Caja.”

Les primeres bases del certamen foren aprovades el 16 de juliol de 1959. La primera convocatòria es fa pública amb el nom de “Premi Iluro 1959 de Biografia Mataronesa”. El termini d’admissió d’originals finalitzà el 24 d’octubre d’aquell mateix any. Es van presentar tres treballs i el jurat declarà desert el premi.

La junta de govern de la Caixa acordà la segona convocatòria amb més temps per endavant, doblant la quantia del premi, de 5.000 a 10.000 pessetes. La dotació ha anat augmentant gradualment. L’any 1963, amb motiu del centenari de la Caixa, es van atorgar excepcionalment un primer, un segon i un tercer premi.

Des de l’any 2013, la Fundació Iluro convoca el premi anualment amb una dotació de 4.500 euros i la publicació de l’obra premiada. El Premi Iluro s’ofereix actualment al millor treball d’investigació històrica sobre Mataró o sobre la seva comarca natural, tant de caràcter general, com sobre un determinat període o tema (art, arqueologia, economia, folklore…).

El Premi Iluro es fa extensiu a estudis sobre memòries, diaris, fons documentals, com també a biografies i autobiografies que constitueixen una aportació d’especial interès per al coneixement del passat històric de Mataró i el Maresme.

Es pot ben dir que costaria trobar al Principat i a l’estat espanyol un premi d’història amb una evolució tan consistent i durable, que s’ha fornit des dels orígens per la combinació de tres factors fonamentals:

  • El mecenatge i el compromís per impulsar la historiografia local i comarcal, davant l’escassetat d’iniciatives en aquest sentit. Un premi de recerca històrica, certament, no és un premi de novel·la o de narrativa que pot tenir més aparador als mitjans de comunicació, més projecció i notorietat pública.
  • La intervenció directa d’un jurat prestigiós que ha sabut imposar la seva objectivitat i rigor, mantenint en tot moment el nivell que exigeix un certamen d’aquesta naturalesa.
  • La vàlua dels treballs premiats i la diversitat temàtica dels llibres publicats. Una col·lecció important constituïda pels setanta treballs que s’han fet mereixedors del premi o l’accèssit. A tot això, cal afegir que la majoria de pròlegs són firmats per autèntics especialistes en la matèria.